dissabte, 9 de juny de 2007

Joc violent?

No deixa de ser curiós que ara, quan juguem al bèlit, algú ens comenta sobre la perillositat d'aquest joc. Quan nosaltres jugàvem, ara farà cap a 25 o 30 anys, al barri ningú era sensible en aquesta qüestió. De fet molts dels jocs de carrer que practicàvem, en algun aspecte, es podien considerar perillosos: cavall fort amb les lesions d'esquena, "palomato" amb possibles cops de pal, la baldufa amb aquella punta de ferro esmolada, gepes, la llauna... evidentment el bèlit també pertany a aquesta majoria de jocs "violents".
Com és obvi, un cop de bèlit a gran velocitat a la cara d'un recollidor pot resultar molt greu. Recordo de petit que en Josep Buixeda, al Mare de Déu del Mont, ja havia constatat aquest fet, però per sort sense conseqüències.
En l'actualitat gairebé tot es pot considerar perillós i sovint es donen "solucions" per evitar incidents. Per exemple els gronxadors que abans eren de ferro i ara de materials tous. Abans els esquiadors no portaven casc i ara és recomanable, també pels ciclistes. Abans jugàvem a prop de les vies del tren. Ara un munt de tanques ho eviten. Portàvem navalles, jugàvem amb tiratxines... ningú portava cinturó de seguretat i es feia l'amor sense condó... (quins temps més perillosos que vaig viure de jove!!!).
Degut a aquesta natural evolució cap a la supervivència de l'espècie humana, nosaltres, ara persones de seny, també hem previst "solucions" per evitar al màxim la potencial perillositat del bèlit. Ens basem amb el sentit comú i la precaució. A les normes del campionat del món destaquem un punt que recorda els recollidors sobre aquesta perillositat i els aconsellem que no s'acostin a menys de 5 metres del qui llança. L'àrbitre vetlla perquè es compleixi la norma i no respectar-la pot ser motiu de sanció. També obliguem als qui han de picar el bèlit a cridar BÈLIT i als recollidors a respondre VA abans d'un llançament. Aquestes normes i el sentit comú de tothom poden arreglar una mica "la cosa", però siguem sincers... us imagineu jugar a aquest joc amb bèlit de "porexpan", picar amb una cana de cartró, jugar amb casc amb visera de metacrilat, proteccions corporals de tot tipus i dins un recinte tancat on el públic miri l'esdeveniment amb monitors??? ...

4 comentaris:

  1. La gent hauría de veure aquell correu que circula per internet titulat "aquells anys" on s'ironitza de quina manera els nascuts a la dècada dels 60 vàrem poder sobreviure en una època tant "dura".

    ResponSuprimeix
  2. dons imagina als nascuts a la década dels 50!!!!!!
    un petonàs molt fort a tots els sant narcisencs!!!

    ResponSuprimeix
  3. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  4. Bravo Juanjo, que menys que aquest blog per a un esport que temps a venir serà considerat "olímpic" i si no ho és pitjor per a ells (pels olímpics). Podem començar a pensar en uns jocs olímpics "alternatius". Algú ho pot impedir? algú dubta de la capacitat de la colla?, collonets i capacitat no en falten, com està demostrat.
    Gràcies també perquè el blog ha inspirat la creació del blog del Club de lectura, que ja comença a funcionar.
    Petons i abraçades.

    16 de junio de 2007 16:55

    ResponSuprimeix